FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cançó. Ensenyar de llegir. Ensenyar a cuinar. Instruir (algú). Ensenya els fills del comte. Indicar 1. Ensenyeu-nos el camí, el carrer, la casa. Mostrar, deixar veure. Ensenya'ns el rellotge que t'ha regalat ton pare. Porta unes mànigues tan curtes, que ensenya tots els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apropiar-se indegudament, amb violència, amb engany, d'amagat, (allò que és propietat d'altri). M'han robat el rellotge. Anaven per les vinyes robant raïms. Li han fet restituir els objectes que havia robat. Això és robar als pobres. Allí el riu, robant terra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, una d'elles presa arbitràriament i l'altra anomenada negativa. Ordenada positiva. Sinus positiu. Tangent positiva. Abscissa positiva. Cosinus positiu. Cotangent positiva. Que té el sentit contrari al del desplaçament de les agulles del rellotge, s'aplica a un angle. Superior a zero [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arranjament, complex ordenat, de les parts d'una màquina. El mecanisme d'un rellotge. Arranjament de les parts d'una cosa adaptada a produir un efecte. Un mecanisme complicat. El mecanisme del llenguatge. El mecanisme del raonament. mecanisme biela manovella Mecanisme que transforma el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Armar, dreçar, (un objecte) ajustant les parts de què es compon. Muntar un teler. Muntar un rellotge. Col·locar (pedreria, perles o esmalts) en una joia ajustant totes les parts que la componen. Muntar un diamant en or. Empalmar (diverses seqüències fílmiques) de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
records. Lloc del cervell on suposadament hi ha la seu dels records. Conservo en el record imatges terribles d'aquell dia. Objecte que hom guarda destinat a recordar algú o alguna cosa. Aquest rellotge és un record del meu oncle. Objecte típic d'un lloc que s'ha visitat que s [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fusta o altres materials. Clau de cabota quadrada amb què els sabaters subjecten la sola a la forma quan fan o adoben calçat. Busca de rellotge. Pipa 1 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part separable o independent d'un objecte, d'una màquina. Les peces d'un mosaic, d'un trencaclosques. Les peces d'un rellotge, d'un teler mecànic. Les peces de la corol·la. Part definida considerada com a distinta. Una peça de terra, de bosc. fer peces una cosa Fer-la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, etc.) Fer el menjar, el sopar, etc., guisar-lo. Posar en bon estat (una cosa malmesa, espatllada). El manyà va adobar el pany, que no tancava bé. Fes-te adobar les sabates, que les portes foradades. Aquest rellotge es para tot sovint: l'heu de fer adobar. Adobar les nafres, el ventrell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument de percussió, generalment de metall, que té la forma d'un vas, el qual va suspès boca avall i sona en ésser colpit pel batall o per un martell exterior. Les campanes d'una església. Les campanes d'un rellotge de torre. Ventar les campanes. Repicar les campanes. A [...]
